Differences between revisions 2 and 3
Revision 2 as of 2018-10-25 22:29:57
Size: 17285
Comment: Corregides algunes errades.
Revision 3 as of 2020-10-31 22:48:34
Size: 17282
Editor: ThiagoPezzo
Comment: fixed link to flatpack's faq
Deletions are marked like this. Additions are marked like this.
Line 155: Line 155:
Alguns jocs i aplicacions també estan disponibles com a paquets ~-[[http://flatpak.org/|flatpak]] (en anglès)-~. Els «flatpaks» els poden instal·lar localment usuaris normals i, a més, no interfereixen amb el sistema de gestió de paquets de Debian. Els «flatpaks» es poden executar també en ~-[[http://flatpak.org/faq.html#Is_Flatpak_a_container_technology_|entorns de prova]] (en anglès)-~. A partir de la versió ''stretch'', DebianPkg:flatpak està disponible com a paquet Debian. DebianPkg:gnome-software pot instal·lar i actualitzar paquets flatpak amb el paquet DebianPkg:gnome-software-plugin-flatpak. Podeu trobar més informació a [[FlatpakHowto|com-es-fa flatpak]]. Alguns jocs i aplicacions també estan disponibles com a paquets ~-[[http://flatpak.org/|flatpak]] (en anglès)-~. Els «flatpaks» els poden instal·lar localment usuaris normals i, a més, no interfereixen amb el sistema de gestió de paquets de Debian. Els «flatpaks» es poden executar també en ~-[[https://flatpak.org/faq/#Is_Flatpak_a_container_technology_|entorns de prova]] (en anglès)-~. A partir de la versió ''stretch'', DebianPkg:flatpak està disponible com a paquet Debian. DebianPkg:gnome-software pot instal·lar i actualitzar paquets flatpak amb el paquet DebianPkg:gnome-software-plugin-flatpak. Podeu trobar més informació a [[FlatpakHowto|com-es-fa flatpak]].

Traducció(ns): English - Français - Español - Català

(!) ?Discussion

Consells per als nous usuaris de Debian

Debian és un sistema robust i fiable, malgrat això és molt fàcil que els nous usuaris el facin malbé si no fan les coses a l'estil Debian. Tot seguit es mostra un recull amb errors comuns dels nous usuaris. Algunes de les coses que es mostren aquí es poden fer sense perjudici, sempre i quan tingueu l'experiència necessària per saber com arreglar el vostre sistema si quelcom surt malament.

Com a idea general a tenir en compte, heu de saber que les conseqüències no són sempre immediates, i poden fer impossibles futures actualitzacions, obligant-vos a reinstal·lar tot el sistema. Si considereu important actualitzar el sistema sense haver de reinstal·lar-lo completament, tingueu cura de no cometre els errors que es mostren a continuació.

Un dels principals avantatges de Debian és el seu dipòsit central amb milers de paquets. Si veniu a Debian des d'un altre sistema operatiu, potser esteu acostumats a instal·lar programari que trobeu a webs qualsevol d'Internet. A Debian instal·lar programari d'un web qualsevol és una mala pràctica. Si us és possible, el millor és sempre fer servir programari dels dipòsits oficials de Debian. Els paquets dels dipòsits de Debian se sap que funcionen bé i s'instal·len correctament. Fer servir programari només dels dipòsits de Debian és també més segur que instal·lar-ne des de webs qualsevol, el qual podria portar «malware» o suposar algun altre tipus de risc de seguretat.

No convertiu Debian en un Frankenstein

La versió estable de Debian no s'ha de barrejar amb altres versions. Si voleu instal·lar programari no disponible a la versió estable, afegir dipòsits d'altres versions de Debian no és una bona idea; potser d'entrada no tindreu problemes, però els tindreu quan hagueu d'instal·lar actualitzacions.

Això és així ja que el programari s'empaqueta per a cada versió de Debian perquè sigui compatible amb la resta del programari de la versió. Per exemple, instal·lar paquets de trixie a bookworm podria instal·lar també noves versions de biblioteques del nucli. El resultat és un sistema que no és testing ni stable, sinó una barreja dels dos.

Alguns dipòsits que poden convertir el vostre Debian en un Frankenstein si es barregen amb la versió estable:

  • Dipòsits de la versió «testing» de Debian, en aquest moment trixie.

  • Dipòsits de la versió «unstable» de Debian, també coneguda com sid.

  • Dipòsits d'Ubuntu, Mint o qualsevol derivat, no són compatibles amb Debian.

  • Els «ppa» d'Ubuntu.

No executeu els guions d'instal·lació dels fabricants de GPU

Debian inclou controladors lliures que són compatibles amb la majoria de targetes gràfiques. Aquests controladors donen la millor integració amb la resta del sistema Debian, i cobreixen les necessitats de la majoria d'usuaris.

Si és totalment necessari tenir els controladors propietaris, no els descarregueu directament del web del fabricant. Instal·lar els controladors d'aquesta manera només servirà per al nucli actual, després de la propera actualització del nucli ja no funcionaran i els haureu de tornar a instal·lar.

Afortunadament Debian ofereix un mètode per instal·lar controladors propietaris de targetes gràfiques fent servir paquets dels dipòsits. Fer-ho d'aquesta manera —a l'estil Debian— assegura que els controladors continuaran funcionant després d'actualitzar el nucli.

  • Com-es-fa Ati (en anglès), dona instruccions per fer servir controladors lliures per a les targetes ATI/AMD.

  • ATIProprietary (en anglès) dona instruccions per instal·lar els controladors propietaris d'ATI/AMD a l'estil Debian.

  • NvidiaGraphicsDrivers (en anglès) dona instruccions per instal·lar els controladors propietaris d'Nvidia a l'estil Debian.

No per ésser nou és millor

La raó perquè Debian estable és tan fiable és que tot el programari ha estat àmpliament provat i corregit abans d'incloure'l-hi. Això significa que, en general, no trobareu les últimes versions de les aplicacions als dipòsits de la versió estable. Però això no vol dir, en cap cas, que l'aplicació sigui massa antiga com per no ésser útil.

Abans d'intentar instal·lar l'última versió d'una aplicació des d'una font que no sigui els dipòsits de Debian estable, tingueu presents els següents punts:

  • Valorar les aplicacions només comparant la versió empaquetada a Debian amb l'última desenvolupada no té en compte les esmenes de seguretat dels «backports» (en anglès).

  • L'última versió de l'aplicació pot tenir errors nous.
  • La instal·lació de programari des de fonts alienes als dipòsits oficials de Debian no està coberta per l'equip de seguretat de Debian (en anglès).

«make install» pot crear conflictes entre paquets

És bastant fàcil descarregar el codi d'una aplicació del seu web oficial, i després compilar-lo, però no sempre és igual de fàcil desinstal·lar-lo després. Les instruccions que acompanyen el codi font acostumen a incloure l'ús d'ordres com ./configure && make && make install.

Si instal·leu programari així, no el podreu desinstal·lar amb apt-get o Synaptic. El sistema de gestió de paquets «APT» només pot desinstal·lar aplicacions que s'hagin instal·lat amb l'APT. Pitjor encara, les aplicacions instal·lades d'aquesta manera poden entrar en conflicte amb altres aplicacions empaquetades per a Debian.

A més, les aplicacions instal·lades d'aquesta manera, no es beneficien de les actualitzacions de seguretat, a diferència de les instal·lades via paquets Debian. Si voleu tenir un sistema actualitzat sense haver de compilar i reinstal·lar manualment per cada actualització, feu servir paquets Debian.

Els guions make install poden fer assumpcions incorrectes sobre on desar els fitxers executables i de configuració, i amb quins permisos i propietaris s'han d'executar. Les aplicacions instal·lades d'aquesta forma podrien reemplaçar programari de vital importància per al sistema i el manteniment de paquets, fent que sigui difícil reparar el sistema amb eines estàndard de Debian.

No seguiu consells cegament

Malauradament a Internet abunden els mals consells. Els tutorials que podeu trobar a blogs, fòrums i altres llocs, freqüentment inclouen instructions que poden danyar subtilment el sistema. No us limiteu a seguir el primer consell que trobeu, o el tutorial que sembli més fàcil. Invertiu una mica de temps en llegir la documentació i compareu les diferències entre tutorials.

És millor invertir temps en saber com fer una cosa bé, que haver de gastar més temps encara en arreglar un sistema danyat més endavant. No permetríeu que un estrany donés de menjar al vostre nadó; no executeu ordres sense saber què fan.

Les publicacions als blogs i als fòrums no expiren. Instruccions que potser eren segures fa un parell d'anys, podrien no ser-ho ara. Si dubteu, seguiu investigant i llegiu la documentació de la vostra versió.

Llegiu els fantàstics manuals

Moltes cops, llegir un tutorial és suficient només per a tenir una idea general de com instal·lar o fer servir una aplicació. Gairebé tot el programari empaquetat per a Debian ofereix algun tipus de documentació. Alguns llocs a consultar són:

  • La pàgina oficial de documentació de Debian: https://www.debian.org/doc/.

  • «The Debian Administrator's Handbook»: https://debian-handbook.info/ (en anglès i espanyol); un llibre molt complet sobre administració de sistemes Debian.

  • L'ordre apropos us ajudarà a trobar pàgines de manual.

  • L'ordre man, per a consultar pàgines de manual d'ordres que no enteneu.

  • <nom-del-paquet>-doc: Alguns programes tenen un paquet separat amb la documentació.

  • /usr/share/doc: sota aquest directori, tots els paquets instal·lats hi tenen un directori que, habitualment, conté un fitxer —README.Debian— amb documentació addicional i informació sobre les diferències respecte de la versió en desenvolupament.

No desinstal·leu a tort i dret

De vegades, quan desinstal·leu un paquet, el gestor de paquets necessita desinstal·lar-ne altres també. Això és perquè aquests paquets depenen del paquet que voleu suprimir.

En tal cas, el gestor de paquets llista els paquets a suprimir i us demana confirmació. Assegureu-vos de llegir aquesta llista curosament; si no sabeu perquè serveix algun paquet a suprimir, llegiu-ne la descripció. Si encara dubteu, investigueu una mica més. Aquí teniu algunes fonts d'informació que us poden ajudar:

  • https://www.debian.org/distrib/packages: pàgina oficial de Debian per a consultar els paquets disponibles.

  • apt-cache(8) (en anglès) ordres:

    • apt-cache show <nom-del-paquet> per veure informació del paquet.

    • apt-cache policy <nom-del-paquet> mostra informació relativa a la versió del paquet.

    • apt-cache depends <nom-del-paquet> per veure les dependències del paquet.

  • aptitude(8) (anglès) ordres:

    • aptitude why <nom-del-paquet> mostra informació incompleta de per què s'instal·la un paquet.

    • aptitude why-not <nom-del-paquet> mostra els motius per què un paquet no s'ha pogut instal·lar.

  • Feu servir l'opció --simulate de l'apt-get(8) (en anglès) o l'aptitude, que, com la resta d'ordres de la llista, es poden executar sense ésser superusuari.

    • apt-get --simulate remove <nom-del-paquet>

Llegiu les descripcions abans d'instal·lar

És recomanable llegir les descripcions dels paquets abans d'instal·lar-los. A vegades, un programa pot tenir diversos paquets disponibles als dipòsits de Debian, amb cada paquet configurat d'una manera diferent. Llegiu les descripcions dels paquets i cerqueu paquets amb noms similars per tal d'assegurar-vos que trobeu el que voleu.

Això pot ésser d'especial rellevància per a paquets que instal·len mòduls del nucli.

Preneu notes

És fàcil oblidar els passos que vau seguir per a fer quelcom a l'ordinador, sobretot quan ha passat molt de temps i voleu actualitzar el sistema. De vegades, quan proveu moltes maneres diferents de solucionar un problema, és fàcil que l'endemà oblideu quina funcionà.

Prendre notes sobre el programari que heu instal·lat i els canvis de configuració que heu fet resulta molt bona idea. Quan modifiqueu arxius de configuració, també és molt bona idea incloure-hi comentaris amb el motiu de les modificacions i la data.

Consells de seguretat per a instal·lar programari no disponible a Debian estable

Potser, en algun moment, necessiteu instal·lar programari no empaquetat per a Debian, o una versió més recent de la que hi ha per a la versió estable. Tot seguit es llisten algunes maneres de reduir els riscos esmentats prèviament.

«Backports»

A Debian Backports (en anglès) podeu trobrar, sovint, versions més recents dels paquets. Aquests no s'han provat tant com els presents a la versió estable, i per això s'han d'instal·lar amb moderació.

Aquells disposats a assumir més riscos poden crear els seus propis «backports» de les versions més recents disponibles per a Debian. Aquesta opció, malgrat no estar exempta de risc, acostuma a ésser més segura que altres. Si intenteu crear el vostre propi «backport» i no us en sortiu, això pot indicar que instal·lar l'aplicació manualment —via make install o algun guió d'instal·lació— pot comprometre el sistema.

Compilar el codi

Sempre que compileu codi d'aplicacions no obtingudes dels dipòsits de Debian és bona idea compilar i executar l'aplicació com a usuari normal, al directori de l'usuari. Si teniu informació valuosa, sensible o irreemplaçable al vostre directori d'usuari, pot ésser bona idea crear un nou compte d'usuari per a tal propòsit.

automake i altres sistemes de compilació poden instal·lar les aplicacions en llocs no estàndars. És una mala idea instal·lar aplicacions —ja sigui com a administrador o via sudo— a /usr/bin o altres llocs estàndars on els paquets normals desen fitxers. En comptes d'això, gairebé sempre és possible instal·lar-les al directori de l'usuari, fent servir ./configure --prefix=~/.local o quelcom similar. Si sabeu com editar fitxers «Makefile», podeu modficar el fitxer «makefile» perquè l'ordre make install sigui útil per al vostre sistema, o afegir-hi l'opció prefix=~/.local.

Si voleu que tots els usuaris pugin utilitzar una aplicació, no permeteu que s'instal·li sota el directori /usr, ja que només els paquets Debian haurien de crear-hi fitxers. Instal·lar-la a /usr/local la farà disponible per a tothom, evitant interferències amb el gestor de paquets. El paquet stow pot resultar útil per a gestionar aplicacions instal·lades a /usr/local.

chroot, contenidors, i màquines virtuals

Una altra estratègia per executar programari no disponible a Debian estable és executar-ho en un sistema Debian virtual, contingut a un directori o una imatge. Això permet instal·lar programari al Debian virtual sense que tingui cap efecte sobre el Debian amfitrió, el que executa l'ordinador.

Debian inclou diverses eines que ofereixen diferents graus d'aïllament respecte del sistema amfitrió. Algunes són:

Flatpak

Alguns jocs i aplicacions també estan disponibles com a paquets flatpak (en anglès). Els «flatpaks» els poden instal·lar localment usuaris normals i, a més, no interfereixen amb el sistema de gestió de paquets de Debian. Els «flatpaks» es poden executar també en entorns de prova (en anglès). A partir de la versió stretch, flatpak està disponible com a paquet Debian. gnome-software pot instal·lar i actualitzar paquets flatpak amb el paquet gnome-software-plugin-flatpak. Podeu trobar més informació a com-es-fa flatpak.

Aprofiteu al màxim les vostres fonts d'informació

A l'hora de cercar ajuda, és important tenir present que Debian és un projecte de voluntaris; la gent estarà més disposada a ajudar-vos si sou educats i poseu de la vostra part. A continuació hi ha unes pautes generals que us poden ajudar:

  • Investigueu sobre el problema primer; això inclou documentació i emprar motors de cerca.
  • Doneu detalls sobre el problema i feu preguntes útils http://www.catb.org/~esr/faqs/smart-questions.html.

  • Si us sentiu frustrats, no ho pagueu amb qui us intenta ajudar, inclús si sembla que els causeu frustració.
  • No espereu que us ho donin tot fet; si necessiteu que us ho facin pas per pas vol dir que no heu investigat suficient.
  • Si sabeu com respondre a una pregunta d'un altre usuari, intenteu ajudar-lo.
  • A l'IRC:
    • No premeu la tecla de retorn a cada frase, fareu que sigui difícil seguir-vos.

    • Tingueu paciència: les respostes no són immediates i a vegades la gent marxa abans ningú no li respongui.
    • Feu servir https://paste.debian.net/ en comptes de posar codi al xat.

Veieu també